Avança en forma de peduncle angulós al litoral, i el constitueix un tascó calcari gegantí, abrupte de tots costats, especialment el NW i el S, fet de material lutecià corregut -com la propera serra d’Oltà- que a la part septentrional descansa sobre margues burdigalianes de menys rost. Al suau coster del N hom ha fet troballes que han evocat Hemeroscopi, però els materials es redueixen a ceràmica àtica i campaniana (des del segle V aC) i d’altres restes ibèriques i medievals. La natura tombòlica de l’accident és testificada pels residus de les salines —vell port romà—, vora les quals hi ha les restes d’una factoria de garum (banys de la Reina). Modernament s’ha redossat un port al costat oest i unes drassanes d’una certa importància.
L’any 1987 fou declarat parc natural pels seus valors ambientals, com la vegetació rupícola (pròpia de parets rocoses) en què hi ha interessants endemismes; la màquia de margalló i savina comuna; o les més de 80 espècies d’aus entre nidificants, migratòries i errants. El seu caràcter de talaia al litoral li confereix un alt valor paisatgístic. Es pot ascendir fins al cim per una senda i els escaladors disposen de nombrosos itineraris.