pèon
| pèona

f
m
Història

Individu d’una població antiga de la Macedònia que es refugià a les altes valls del Vardar.

Subjugats pels perses i deportats a l’Àsia, vers el 360 aC envaïren la Macedònia i aconseguiren de viure amb una certa autonomia. Vençuts per Lisímac, passaren posteriorment a poder dels romans. Dioclecià uní llur país i la Pelagònia per formar la província de Macedonia secunda o salutaris.