Inicialment dedicat a la pintura, al final dels anys vuitanta es dedicà a les instal·lacions, i la seva obra se centrà progressivament entorn de la reflexió sobre el seu procés i l’espai on és exhibida, sempre amb la presència d’un component fortament irònic, així com en les estratègies de la visió.
Participà en la III Mostra d’Art Català (Sant Cugat del Vallès, 1983) i en el Saló de Tardor dels anys 1983 i 1984, i ha estat present en diverses edicions d’ARCO. El 1988 exposà individualment al palau Marc de Barcelona (Proposicions). El 1991 deixà Colònia i des del 1992 viu i treballa a Terrassa. Ha participat també en exposicions col·lectives com Confrontaciones (Bélgica-España), al Museo Español de Arte Contemporáneo de Madrid (1990), Historia Natural. El Doble Hermético, al Centro Atlántico de Arte Moderno de Las Palmas de Gran Canària, Los últimos días, a les Salas del Arenal de Sevilla (1992), l'Aperto de la Biennal de Venècia de 1993, Anys noranta. Distància zero, al Centre d’Art Santa Mònica de Barcelona (1994), al Prospect 96 de Frankfurt, o Procesos, a la Casa Grace de Lima (1997). El 1996 presentà a la Galeria Estrany-de la Mota de Barcelona l’exposició Monòcrom: N, S, E, O, i l’any 2000, al MACBA, Als actors secundaris, un recorregut pels temes més usuals al llarg de la seva trajectòria: l’habitacle, les ruïnes, el mag, les vitrines, la pintura, la finestra, l’espiell, les habitacions exactes, les maquetes de llum, el mur escenari, el mim i les projeccions.
El seu treball desvetlla la problemàtica entre la realitat i la representació, i entre el llenguatge i la significació. En l’exposició Amb els teus ulls, amb la teva veu, realitzada a la Galeria Red District (Marsella, 2003), plasmà aquests principis, els quals li valgueren la participació en l’apartat d’artistes emergents a Art Unlimited de la fira Art 36 Basel (2005).