Pep Munné

Josep Munné i Suriñà
(Barcelona, 3 de juliol de 1953)

Nom amb el qual és conegut l’actor Josep Munné i Suriñà.

Finalitzats els estudis a l’Escola d’Art Dramàtic d’Adrià Gual el 1973, s’instal·là a Madrid, on debutà en l’escena amb el musical Gospell (1974). Participà en diverses sèries televisives com ara Ese señor de negro (Antonio Mercero) i La trastienda, totes dues del 1975, i en el telefilm El retrato de Dorian Gray (1976, Jaime Chávarri).

El 1976 feu quatre papers secundaris i continuà alternant l’escena amb el cinema, amb cintes notables com La muchacha de las bragas de oro (1979, Vicente Aranda) i La noche más hermosa (1984, Manuel Gutiérrez Aragón), i amb la televisió (el serial Anillos de oro, 1983, Pedro Masó), entre altres treballs.

El 1985 tornà a Barcelona i dos anys més tard fundà amb Josep Costa el Teatre Urbà de Barcelona (TUB), i protagonitzà èxits com Danny i Roberta i Johnny va agafar el seu fusell. El 1992 es feu càrrec de la gestió del SAT - Sant Andreu Teatre. Centre Urbà de les Arts i l’Espectacle de Barcelona, representant peces com Cuentos de los bosques de Viena (1994).

Ha participat en nombrosos muntatges teatrals, com ara Los gigantes de la montaña de L.Pirandello (dirigit per Miguel Narros, 1977), La Celestina de F.de Rojas i versió de C.J.Cela (dirigit per José Tamayo, 1978), La tempestad de W.Shakespeare (dirigit per Jorge Lavelli), Damunt l’herba de Guillem Jordi Graells (1986) i El 30 d’abril de Joan Oliver (1987), ambdues dirigides per Pere Planella. Interpretà també Les tres germanes de Čekhov (dirigida per Pierre Romans, 1990), Trío en Mi bemol d’Eric Rohmer (dirigida per Fernando Trueba, 1992),  Ivanov (1997), ¿Quién teme a Virginia Woolf? d’Edward Albee (dirigida per Adolfo Marsillach, 1999), Dulce pájaro de juventud (2001) amb Amalia Gadé, a Madrid, Una conversación con Jaime Gil de Biedma, amb Sílvia Comes Trueta, escrita i dirigida per Àngels Aymar (2009), entre moltes altres obres.

S’ha prodigat en telesèries com Estació d’enllaç (1994-96, TVC), La Rosa (1995-97, TVC), Periodistas (2000-01,Tele 5) i El cor de la ciutat (2001, TVC).

Quant al cinema, reconeguda la seva vàlua interpretativa, ha protagonitzat La banyera (1990, Jesús Garay); Visions d’un estrany (1990, Enric Alberich), premi de l’Associació d’Actors; Barcelona (1993, William Stillman); Ombres paral·leles (1994, Gerard Gormezano); l’òpera prima Dripping (2000), del valencià Vicent Monsonís; Pas si simple / Nada fácil (2002, Bernard Rapp); el telefilm Sincopat (2002, Miguel Milena), La puta y la ballena (2003, Luis Puenzo) i El niño pez (2009, Lucía Puenzo).