Després d’estudiar enginyeria industrial a Saragossa i belles arts a València, el 1972 ingressà a l’Institut del Teatre de Barcelona per cursar direcció d’actors, si bé el 1973 s’integrà al departament de teatre de titelles, dirigit per Harry V.Tozer, amb qui trencà el 1974. Amb la voluntat de popularitzar el missatge social del titella de fil mitjançant les representacions al carrer, el mateix any fundà el Grupo Taller de Marionetas, de composició oberta i artísticament eclèctic, on el 1977 coincidí amb Carles Cañellas, Teo Escarpa, Luis Fellini i el llavors músic Jordi Bertran. El grup participà activament en l’Assemblea de Treballadors de l’Espectacle, amb seu al Saló Diana de Barcelona. Presentà, entre altres espectacles, La Leyenda del conde de Barcelona (1975), Juan sin miedo (1976), Sombras Chinas (1978), El circo de las marionetas (1979), El cabaret de las marionetas (1980), El Apocalipsis según San Juan (1983), Makoki (1988), Cuento de madera (1990), en què el personatge de Pinotxo esdevé una reflexió sobre el suïcidi , Rigoletto (1997), El holandés errante (1998), Don Giovanni (2000) i La Divina Comedia (2006).