Dit d’una forma d’escriptura ajustada a unitats mètriques en poetes grecs i llatins, ja des del segle I, o en incisos de sentit complet, en els manuscrits bíblics, àdhuc en prosa, per tal de facilitar la lectura pública a lectors inexperts.
Jeroni és el primer llatí cristià que s’hi refereix a “nova forma d’escriure”. La indicació d’unitats mètriques emprà després els punts alts, a fi d’estalviar espai, fins als segles XII-XIII.