Situació d’una superfície aerodinàmica (ala, rotor) en què el flux de l’aire se separa de la capa límit, fet que genera disminució de la sustentació i augment de la resistència aerodinàmica.
Quan una ala o un rotor entren en pèrdua (per defecte de velocitat o per excés d’angle d’atac) tendeix a produir-se el desplomament de l’aeronau.