Les pèrdues poden ésser lineals, causades pel frec amb les parets del conducte i proporcionals a la llargada d’aquest, i singulars, causades per pertorbacions locals del corrent provocades per la forma del conducte (eixamplaments, escanyaments, girades, confluències). Unes i altres són calculades mitjançant fórmules experimentals. El valor de les pèrdues lineals depèn de la mida del conducte, de la velocitat del corrent, de la viscositat del fluid i de la rugositat de les parets, i el de les pèrdues singulars depèn principalment de les proporcions geomètriques i poc de la viscositat i la rugositat. La pèrdua de càrrega no és tan sols un fenomen nociu que convé limitar: és també profusament aplicada als mecanismes per a obtenir diferències de pressió i així controlar moviments de peces, regular cabals i pressions, reduir fuites, etc.
f
Física