Defensà, juntament amb els bisbes de les altres seus catalanes, els interessos comuns del país, en el retrobament de la unitat amb la restauració de l’arquebisbat de Tarragona, fent cara primer a les pretensions personals de l’abat Cesari de Santa Cecília de Montserrat, titulat arquebisbe a Compostel·la el 959 sota aparença de validesa apostòlica, i acceptant després el nomenament expedit per Joan XIII el 971 a favor del bisbe de Vic Ató, assassinat en tornar de Roma. Assistí activament a l’acte de la consagració del monestir de Sant Benet de Bages (972), celebrat amb gran brillantor eclesiàstica i social, i procurà el millorament de l’església barcelonina amb l’acceptació de nombrosos béns deixats pel comte Mir.