La seva important firma comercial proveïa de blat Catalunya els anys estèrils i promovia un intens comerç de la pesca noruega i el conreu de la vinya i comerç de vins. Fou membre de la Junta Superior de Govern del Principat (1811) i diputat a les corts de Cadis, com a suplent de Felip Aner d’Esteve, en morir aquest el 1812; però no arribà a ocupar la vacant. El seu fill, Antoni Alexandre de Larrard i Juez-Sarmiento (mort el 1887), heretà el palau del carrer Ample de Barcelona i fou propietari d’un gran predi a la muntanya Pelada de Gràcia, a la urbanització de la qual s’oposà tenaçment el 1885 i el 1886, cosa que permeté, tanmateix, uns quants anys més tard, en obrir els carrers de Larrard, de Milans, de Marianao i d’altres. La seva filla Maria de la Concepció de Larrard i Juez-Sarmiento es casà amb Ramon Maria de Milans i de Gregorio, de la família comerciant dels Milans. Una altra filla, Maria Dolors de Larrard i Juez-Sarmiento, casada amb Ramon Maria de Sarriera i de Pinós, comte de Solterra, continuà el negoci, el qual fallí.