Residí de petit a Mallorca, on cursà el batxillerat. Després fou secretari de Joan Prim i participà en els diversos pronunciaments intentats per aquest, pel qual motiu fou empresonat i desterrat a Santa Cruz de Tenerife. Aconseguí d’evadir-se’n, prengué part en la Revolució de Setembre i fou de la Junta Revolucionària de Tarragona. Fou governador civil de Girona (1871-75), i després ho fou de Màlaga, Granada i València. Després de la Restauració s’afilià al partit liberal de Sagasta i fou diputat a corts per Tarragona, Gandesa i Torroella de Montgrí i alcalde de Tarragona. Home de confiança de Sagasta, fou director general de beneficència i sanitat, treballà a la presidència del govern i fou secretari del govern de Cuba.
Col·laborà a diversos periòdics de Madrid, fundà a Tarragona La Opinión i La Prensa i participà en la creació de La Vanguardia (1881), de Barcelona. Autor de dues obres en castellà (El infante de Aragón, 1864, i El encuentro de Constantí, 1876), entre les nombroses obres estrenades i publicades en català cal destacar els drames La clau de casa (1873), La verge de la Roca (1874, estr. 1873), La llàntia de plata (1876), Lo full de paper (1878) i Lo combat de Trafalgar (1885), i la comèdia La flor del camp (1898).
Fou membre del felibritge i president de l’Ateneu Tarraconense de la Classe Obrera. Promogué el centre balneari de les Masies o de l’Espluga de Francolí.
Bibliografia
- Vallès i Martí, J.M. (2007): Pere Antoni Torres Jordi. De l’idealisme a l’oblit. Valls, Cossetània.