Balañà començà treballant a la vaqueria familiar, prop de la plaça de Las Arenas, on s’introduí en el negoci del toreig; després del 1939 controlà les places de braus de Barcelona, de Palma i altres del Principat, i molts dels principals cinemes barcelonins.
S’inicià com a empresari de l’Avenida de la Luz (1943-92), un local situat al passatge subterrani de la Llum. El 1949 convertí el Principal Palacio (teatre Principal) en cinema. Amplià la xarxa amb el Poliorama, el Borràs (1953) i l’emblemàtica sala Coliseum (1958), que inicià una nova etapa amb l’estrena d’Amor i xerrameca (Amore e chiacchiere, 1957, Alessandro Blasetti; en castellà: Hablemos de amor). Home d’empenta, el 1957 començà les obres del seu primer cinema de nova planta, el Novedades, inaugurat el 1960 amb Història d’una monja (The Nun’s Story, 1959, Fred Zinnemann). El 1962 obrí tres locals més: Regio Palace, Delicias i Aribau, amb West Side Story (1961, Robert Wise i Jerome Robbins). El 1962 inicià també la seva participació en l’empresa arrendatària dels Capitol i Metropol (Alianza), de la qual n’acabà posseint totes les acccions. L’expansió s’afermà el 1963 amb la programació del Diagonal, propietat de José María Reyzábal, i la inauguració de l’Urgell, amb un aforament de 1.832 localitats. Al desembre del 1965 el Palau Balañà obrí les portes a Sants, per retre homenatge al seu barri. Morí abans de veure inagurat aquest cinema i l’obertura del nou Bosque. El seu fill, Pere Balañà i Forts, n’heretà els negocis.
Vinculat estretament a Sants, fou regidor de l’ajuntament de Barcelona el 1915 i el 1963.
Bibliografia
SEMPRONIO: "Balañá ya no vive en Sans", Los barceloneses. Barna, Barcelona 1959, p. 53-55.