Després de cursar estudis eclesiàstics es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona (1882). Fou cap del partit republicà de Menorca; separat tanmateix de la política activa abans del 1931, no deixà d’influir a través de les seves col·laboracions en el diari maonès “La Voz de Menorca” fins el 1936. Soci fundador de l’Ateneu de Maó (1905), hi tingué càrrecs directius. Col·laborà en la “Revista Jurídica de Cataluña” (1920-25), en la “Revista General de Legislación y Jurisprudencia” (1925-36) i en el “Boletín de la Reforma Agraria” (1933). Com a estudiós del folklore menorquí col·laborà en l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de la Universitat de Barcelona. Tractà de qüestions de dret balear en opuscles i conferències. Una gran part de la seva obra és publicada en la “Revista de Menorca” (1906-34). També és autor de Sa qüestió d’es treball a Menorca. L’esdevenidor d’es treball a Menorca (1920), Lletres a una mare maonesa. De psicologia i folklore, llibre didàctic dins una línia de cultura popular, i De re cibaria. Cocina, repostería y pastelería menorquinas (1923), etc.