Estudià al seminari de Vic. Es doctorà a la Universitat de Halle, amb la tesi Die Mundart von Alacant (‘El dialecte d’Alacant’, 1913), i féu pràctiques de laboratori de fonètica a París, amb Jean-Pierre Rousselot. Tornà a Barcelona, i l’IEC li encarregà l’aplega de materials per al Diccionari General de la Llengua Catalana. Fou un dels principals col·laboradors, en la seva primera època, del Butlletí de Dialectologia Catalana (1913). El 1914 representà Catalunya en el I Congrés Internacional de Fonètica Experimental d’Hamburg. El 1917 li fou encomanada l’organització del Laboratori de Fonètica de l’Institut, i el gener del 1918 fou nomenat director de l’Escola Municipal de Sordmuts, càrrec que ocupà fins el 1921.
Dirigí les revistes Estudis Fonètics (1917), La Paraula (1918) i El Parlar (1930). Publicà nombrosos estudis, especialment de fonètica, dialectologia, i l’obra Defectes del parlar (1930), manual de referència per als logopedes. Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres (1926) escriví també els poemes La meva vida (1910), guanyador dels Jocs Florals de Cornellà de Llobregat, i Les Creus de Centelles (1913).