Durant l’interregne que preparà el compromís de Casp intervingué a favor de Ferran d’Antequera en les tasques del parlament català. Figurà en el procés contra Jaume d’Urgell. Advocat reial, el 1416 fou nomenat batlle general de Catalunya. Espia i confident de Ferran I i d’Alfons el Magnànim, la seva intervenció a les corts fou constant des del primer parlament de Barcelona d’Alfons IV (1418) fins el 1430, obrant com a tractador dels reis. Aplegà una immensa fortuna. Era, a més, un bon escriptor (les seves lletres són de considerable vàlua literària), de cultura humanística i classicitzant, concís, elegant i ben sovint irònic. Arribà a aplegar una de les millors biblioteques jurídiques del seu temps.