Biografia
A vuit anys, els seus pares l’enviaren a Terrassa amb uns familiars i assistí a classe als escolapis. El 1916 ingressà a l’Escola Calassància de Morella i vestí la sotana calassància a Moià el 15 de juliol de 1917; professà l’1 de setembre de 1918. Estudià la carrera eclesiàstica a Iratxe i Alella. El 20 de desembre de 1924 fou ordenat sacerdot. S'inicià en l’ensenyament a Mataró, i després anà a Sarrià. El 1930 fou enviat a Cuba però emmalaltí i tornà el 1932 a Catalunya, destinat a Olot.
En començar la revolta al juliol del 1936 era el director dels interns. Es quedà a la ciutat i, amb l’ajuda d’algunes persones, s’allotjà amb els nois en un hotel fins que els familiars els anaren a buscar. El 2 d’agost, ja sense interns, marxà cap a Mont-roig, on es refugià en la família. Posteriorment marxà a Barcelona i aconseguí plaça de mestre de la Generalitat —tenia el títol de mestre— a l’escola pública de Santa Coloma de Cervelló (aleshores, Pinedes de Llobregat). Les famílies quedaren admirades de l’activitat del nou mestre i els alumnes progressaren notablement; amb l’Associació Cultural local publicà un butlletí amb escrits dels alumnes. El 1938 aconseguí una beca de la Generalitat per a fer estudis de pedagogia a Barcelona i cedí la plaça. El 1939, acabada la guerra, es presentà amb sotana a visitar els seus antics alumnes i llurs familiars: aquests li digueren que ja sospitaven que era un religiós, però que havien callat per prudència. Santa Coloma de Cervelló li dedicà un carrer.
Aprofità l’estada a Barcelona des del 1937 per dedicar-se a atendre els escolapis amb necessitat: els visitava i els repartia ajudes econòmiques o de menjar que rebia de França enviat pel pare Joaquim Tous, que canalitzava tota l’ajuda externa que s’enviava cap a Catalunya. L’obra assistencial del pare Pere fou important.
Després del 1939 passà pels col·legis de Granollers (rector 1942-43), Olot (rector 1945-46), Sarrià —fou el primer escolapi a recuperar aquest col·legi, però no s’hi quedà sinó que tornà a Olot— i Terrassa; fou director de la residència universitària de Sant Antoni de Barcelona i finalment s’encarregà de redreçar el col·legi calassanci el 1956, el qual havia quedat sense alumnes arran de l’avís de tancament.
Les matèries que impartí foren sobretot de càlcul, tenidoria de llibres, comptabilitat, francès i anglès. Introduí en els estudis de comerç l’aprenentatge de la taquigrafia, matèria sobre la qual escriví un llibre amb un mètode original, obra que presentà al IV Congrés Hispano-Americano-Filipino de Taquigrafia celebrat a Vitòria el 1957 i que guanyà un premi.
Amant del país i, especialment, del seu poble, el 25 de maig de 1953 aconseguí col·locar una imatge de sant Josep Calassanç a l’ermita de la Mare de Déu de la Roca, patrona de la localitat. Fomentà la devoció a aquesta advocació i per això compongué una novena que deixà manuscrita a la parròquia. L’Ajuntament de Mont-roig li dedicà un carrer.
Fou un religiós mogut, inquiet, alegre, optimista, entusiasta i treballador.
Obres
- BUTLLETí de l’Associació Cultural. Pinedes del Llobregat (Santa Coloma de Cervelló). Escola pública de primària.
- "Estimar l’Escola Pia no ha de fer por”. Catalaunia. Escola Pia de Catalunya (Barcelona abril 1961), núm. 35, pàg. 3-4.
- Himno en honor de San Pompilio (1934). Olot. (Lletra: Jaume Subirana; música: Pere Boronat. Manuscrit no localitzat).
- "San José de Calasanz defensor de la sociedad”. Vallés, semanario comarcal (Granollers 12 de desembre de 1948), núm. 413, pàg. 3.
- Taquigrafía. Método breve y sencillo entresacado de los sistemas más conocidos (1953). Barcelona: Multicopista DREVY. (2a ed. Terrassa: SPICA, 1954).
Bibliografia
Boada i Aragonès, Eduard (2002). Mont-roig del Camp. Goig i ermites. Valls: Cossetània, pàg. 39-40.
Boronat i Aragonès, Lluís. “Qui era el P. Pere Boronat i Aragonès?". Ressò Mont-Rogenc (Mont-roig 1987), núm. 21, pàg. 10
"Consueta”. Ephemerides Calasanctianae (Roma setembre de 1965), núm. 9, pàg. 295-299.
Florensa i Parés, Joan. “Els escolapis en temps de persecució 1936-1939”. Catalaunia (Barcelona juliol-agost 2008), núm. 451, pàgs. 7-24.
Florensa i Parés, Joan (2009). "Maestros en clandestinidad (1936-1939)", dins: Doctor Buenaventura Delgado Criado. Pedagogo e historiador. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, pàg. 749-765. (Com a document annex, hi ha la transcripció de la memòria sobre l’actuació durant la Guerra Civil escrita pel mateix pare Boronat).
Florensa i Parés, Joan (2010). El projecte educatiu de l’Escola Pia de Catalunya (1683-2003): una escola popular. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans / Societat d’Història de l’Educació als Països de Llengua Catalana / Escola Pia de Catalunya, pàg. 491-497.
Vilà i Palà, Claudi (1974). Escuelas Pías de Olot. Salamanca. (Segons índex).