Vida i obra
Cursà magisteri, i exercí un temps a Barcelona. Durant la Segona República fou cap d’Esquerra Republicana d’Algaida i hi feu una important tasca de renovació cultural. En esclatar la Guerra Civil Espanyola fou perseguit pels falangistes, però aconseguí fugir a Menorca. Passà a Barcelona, on després de treballar breument de mestre a Sant Andreu, ingressà a l’Escola Popular de Guerra de Catalunya, d’on sortí amb el grau de tinent. Destinat a Guadalajara i a Madrid, ascendí a comandant. Després de la guerra fou empresonat al penal d’Alcalá de Henares (1939-43). Posteriorment, rebutjat a Algaida, anà a viure a Montuïri, on es casà. El règim el vetà per al magisteri i es guanyà la vida amb ocupacions diverses. A la fi dels anys quaranta començà a escriure teatre, gairebé tot en català. Pel llenguatge viu i directe, el món proper que reflectia i les preocupacions socials que s’hi expressaven, les seves obres aconseguiren una gran popularitat.
Es feu famós amb sainets i comèdies de caràcter costumista, en els quals intentà superar els límits i tòpics de l’anomenat teatre regional. En les darreres obres manifestà una certa tendència cap a un teatre de caràcter més simbolista. Cal esmentar-ne L’amo de Son Magraner (1949), la primera que estrenà, S’hereu de sa farinera (1949), Sa madona du es maneig (1950), Sa pesta (1951),De tot i molt, El carrer de les tres roses, amb acompanyament musical de Pere Deyà, Na Catalina de Son Gallard (1952), La Beateta (1952), Es Marquès de Sa Rabassa (1953), Val més un dit en es front (1953) i El rei Pepet (1954), a més dels sainets Moix per llebre, Declaracions jurades, Es premi és com un càstig i Es tercer pagès.
Bona part de la seva obra teatral ha estat publicada pòstumament, com també l’obra poètica, de la qual els únics reculls publicats en vida foren Vida artillera. Versificada y experimentada p’en Pedro Capellá Roca (1928) i Cançons republicanes (1932). També participà en Els poetes peninsulars de postguerra (1951). Col·laborà també amb glosses al diari Baleares sota el pseudònim Mingo Revulgo. També col·laborà a La Voz de Porreras i Mallorca Nova. Un dels seus fills és l’escriptor Llorenç Capellà i Fornés.
Bibliografia
- Diversos autors (2005): Pere Capellà. Barcelona, AELC.
- Massot i Muntaner, J. (2005): Escriptors i erudits contemporanis. Cinquena sèrie. Barcelona, PAM, p. 173-185.
- Miralles i Montserrat, J. (1980): Vida i obra d’en Pere Capellà (Mingo Revulgo). Palma, Obra Cultural Balear.
- Rosselló Ivars, R.X. (2007): “Anàlisi de la primera etapa en l’escriptura teatral de Pere Capellà: manteniment i canvis”. Randa, 59, p. 183- 200.