Estudià a Cervera i a Barcelona i exercí un quant temps a Guissona. Fou metge militar i cirurgià de la família reial. Durant la guerra del Francès passà a Mallorca. El 1814 fou nomenat catedràtic d’obstetrícia del Colegio de San Carlos (on havia professat ja el 1801); fou destituït per les seves opinions polítiques el 1824, i rehabilitat més tard. Fou el principal autor del pla de reforma del 1827, que uní els ensenyaments de medicina i cirurgia. Rebé el títol de marquès de la Salut (1846). Entre els seus escrits cal remarcar: Memoria sobre el arreglo de la ciencia de curar (1836), exposició de les seves idees pedagògiques. El seu fill Joan Castelló i Roca (Guissona 1798 — Barcelona 1843) fou catedràtic d’història de la medicina al Colegio de San Carlos (1820), i metge de cambra, i autor d’un Breve análisis de las aguas más conocidas de España (1826).