Deixeble de Ramon Martí d’Eixalà i de Xavier Llorens i Barba, a qui succeí a la càtedra de psicologia, ideologia i lògica de l’Institut de Barcelona (1847), i posteriorment fou el seu ajudant a la càtedra de filosofia i la seva història a la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona. Obtingué el títol de batxillerat en filosofia l’any 1849, la llicenciatura en literatura el 1851 i la de jurisprudència el 1858. En l’estudi d’aquesta darrera llicenciatura, durant el curs 1851-52, preparà privadament, amb Martí i Pradell, la geografia astronòmica, la física i la política, i amb Francesc Xavier Llorens, amb qui mantingué una estreta relació, la literatura grega.
El 1853 traduí al castellà A System of Logic..., de John Stuart Mill. Influït per Martí d’Eixalà, evolucionà cap al psicologisme escocès, com reflecteixen les Lecciones de psicología y lógica, que impartí el curs 1856-57 i que els seus deixebles publicaren el 1857. Fou membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres (1852). El 17 de maig de 1857 hi pronuncià la conferència Observaciones sobre el sentimiento de lo bello, on relacionava la percepció de la bellesa amb la configuració personal forjada durant la infància a través de la llengua i les característiques de cada país.
Bibliografia
Villagrasa i Hernàndez, Fèlix (2010): Francesc Xavier Llorens i Barba. La Universitat de Barcelona i el pensament català del segle XIX. Barcelona: Llibres de l’Índex, pàg. 232.