Fou mestre d’escola a Portvendres i a Banyuls de la Marenda, on, a la festa de les lletres catalanes del 1883 feu el seu discurs en català.
Abans, però, havia publicat Flors de Canigó (1868), un recull de poesies en un català força net de gal·licismes, amb el qual guanyà el premi dels Jocs Florals de Besiers. El 1874 publicà a Montpeller els poemes Dolçures i La pedregada, i el 1884 li foren premiades unes Corrantes rosselloneses als Jocs Florals de Barcelona. És considerat un dels precursors de la Renaixença al Rosselló.
Traduí faules de La Fontaine i de Florian.