Succeí el seu pare el 1442. Serví el rei Alfons IV com a governador de Menorca (1450); el 1461 fou un dels 45 membres de la comissió elegida pel Consell del Principat per a l’afer de Carles de Viana. El 1462 abraçà la causa de la diputació contra Joan II i fou nomenat cap de l’avantguarda de l’exèrcit del Principat, en què acredità la seva habilitat en la presa incruenta d’Hostalric. Col·laborà al setge de la Força de Girona, però caigué presoner dels assetjats a l’església de Sant Feliu. Alliberat ben aviat, fou elegit diputat del braç militar (1463) i enviat a l’Empordà amb plens poders per a endegar la guerra. D’ací passà a dirigir la defensa de Tortosa (1464). Serví Pere de Portugal com a conseller reial, i també serví Renat d’Anjou. Acabada la guerra, intervingué a les Corts de Barcelona en 1477-78.