Portà a terme nombroses ambaixades a Avinyó (el 1387, el 1388, el 1389 —aquest darrer any per negociar el matrimoni de la infanta Violant amb Lluís II d’Anjou—, i el 1393 a fi de demanar subsidis per a l’expedició a Sardenya) i formà part d’altres a la cort de França (1389 i 1393). En el procés del 1396 contra els antics consellers de Joan I, fou encartat i acusat de suborn, corrupció i rapte, però fou absolt el 1398. Tornà a entrar al servei del rei Martí.