Pere de Boïl i Castellar

(País Valencià, ? — ?, 1392)

Noble, senyor de Boïl de Bétera, Xirivella, Massanassa, Massamagrell i Borriol; anomenat en la crònica del rei Pere el cavaller sens par per la seva conducta a Sardenya, on havia acompanyat el monarca el 1354.

Fill de Ramon Boïl de La Scala. El rei Pere el recompensà amb el lloc de Putifigari (Sardenya) i amb el de Boïl a Aragó, amb títol de baronia (1364), i li atorgà, a més, la jurisdicció sobre Alfafar, Benetússer, Paiporta i Ravissanxo; com a capità general de València defensà la capital contra les tropes de Pere el Cruel durant la guerra amb Castella. Intervingué en la guerra civil castellana al costat d’Enric de Trastàmara i fou fet presoner per Pere el Cruel i els anglesos a la batalla de Nájera (1367). Enric de Trastàmara el recompensà amb la senyoria de Huete. Portà a terme nombroses ambaixades a Portugal i a Granada (1360) i a Castella (1372, 1380, 1388, 1390, etc). Prengué part en les bandositats valencianes a favor del partit dels Vilaragut.