Conseller, tresorer (1302-06) i mestre racional (1306-20) del rei Jaume II. Fill de Guerau de Boïl i de Sança d’Aragó. Portà a terme diverses ambaixades: el 1308 i el 1318 a Nàpols per a negociar-hi la pau entre Sicília i els angevins; i en 1311-12 al concili de Viena del Delfinat, amb Guillem Olomar, per a demanar la fundació de l’orde militar de Montesa i la seva dotació amb els béns del Temple, suprimit llavors. Acompanyà l’infant Alfons en la conquesta de Sardenya, on morí. Feu construir la sala capitular del convent de Sant Domènec de València.