Després d’haver militat al servei de Gonzalo Fernández de Córdoba, com a tinent general, fou nomenat per Ferran II de Catalunya-Aragó estrateg de Messina, gran conestable de Sicília (1497) i gran almirall de Sicília (1506). El 1511 ajudà el virrei Hug de Montcada a reprimir la revolta de Palerm, però a la mort del rei (1516) esdevingué el cap de la revolta contra el virrei. Al parlament del 1516 fou elegit pels habitants de Catània com a llur representant. Carles V el cridà a la cort, fet que donà lloc a noves revoltes a Sicília, puix que corregué la veu que havia estat mort. Tornà a Sicília a precs dels sicilians. Morí a la batalla de Bicocca, prop de Milà, en la guerra entre Carles V i Francesc I de França. El seu fill Artau de Cardona i de Gonzaga fou confirmat, a la seva mort, en els càrrecs d’almirall i de conestable.