Fill de la vescomtessa Ava de Fenollet i de Pere de Saissac (Pere IV de Fenollet), senyor de Saissac. Heretà, de molt jove, el vescomtat, en morir el seu pare, i reté homenatge al vescomte Eimeric III de Narbona.
Al llarg de la crisi albigesa restà aliat i fidel als comtes de Tolosa i de Foix i als vescomtes de Carcassona-Besiers, contra els croats del nord. En concloure el comte de Tolosa la pau amb el rei de França (1229), Pere de Fenollet hagué de deposar les armes i cedir el seu vescomtat al comte Nunó de Rosselló i Cerdanya (la seva mare, Ava, hagué de ratificar, aquell mateix any, aquesta cessió forçada) i només pogué conservar els seus dominis patrimonials al Rosselló, el Vallespir, el Conflent i el Capcir. El 1240 participà en la temptativa desesperada del vescomte Ramon Trencavell III de Besiers, el qual aconseguí de recuperar un quant temps la Fenolleda, el Perapertusès, el Termenès, el Rasès i el Carcassès. A la mort del comte Nunó (1242), temptà encara de fer reviure els seus drets i prestà homenatge per la Fenolleda al vescomte de Narbona. Poc després es retirà, entre els templers, a la comanda de Masdéu.
El 1262, ja mort, fou objecte d’una sentència de condemnació, com a heretge càtar, pronunciada per l’inquisidor Ponç del Puget; els seus ossos foren exhumats i cremats i els seus béns foren confiscats.