Fou conseller d’Alfons IV de Catalunya-Aragó i comissari de la reina Maria a les corts de Montsó i d’Alcanyís (1436-37). El 1438, Alfons IV l’habilità àmpliament, juntament amb els seus descendents, per a tota mena d’oficis, honors i dignitats. Fou mestre racional d’Aragó i primer jurat de Saragossa. Renegà els seus, fins al punt que el 1447 intentà de provar amb falsos testimonis que no descendia de jueus, els quals atacà en el seu Zelus Christi contra Judaeos, sarracenos et infideles (Venècia, 1592), que acabà d’escriure vers el 1464. Morí assassinat, segons que sembla, com a revenja d’un veredicte que havia dictat contra Juan Ximénez Cerdán, senyor de Castellar. La seva mort provocà una sèrie de lluites, de la ciutat de Saragossa contra les terres dels Cerdán.