Fill d’entallador, ofici que aprengué del seu pare a Sevilla, on residí des de vers 1612-15, cap al 1617 marxà al Perú. Amb obrador propi a Lima ja el 1619, li foren encarregades importants obres a la catedral d’aquesta ciutat, com ara el sagrari i la custòdia (1623), el cadirat de cent places (1623), extraordinària mostra del barroc americà, la tribuna i la trona (1627), l’acabament (1650) de la façana i la portalada del Perdón, iniciada, entre d’altres, per Juan Martínez de Arrona en 1626-36, a més de la restauració de la font de la Plaza Mayor. Fou mestre major de l’art de l’arquitectura de Lima (1632) i mestre major d’obres de la catedral (1638).