Fill d’Hug de Pacs. El 1515 participà en l’expedició mallorquina comandada pel governador general Miguel de Gurrea a Bugia. Batlle reial de Mallorca i alcaid del castell de Bellver, on residia, el 1521, en plena germania mallorquina, en ésser deposat el governador general Gurrea, passà a ocupar aquest càrrec; els agermanats el portaren triomfalment fins a la ciutat de Mallorca. Intentà de contemporitzar amb els revoltats —inicià la política de lluïment de censals i d’aplicació de la reforma del sistema impositiu— fins a expirar el seu càrrec, dos mesos després. Aleshores es retirà al castell de Bellver, on es refugiaren també molts cavallers contraris a les Germanies. En assaltar els agermanats el castell, per por d’una conspiració, fou mort amb altres cavallers, entre els quals el seu germà Nicolau de Pacs, aleshores mostassaf. El seu fill Pere de Pacs fou nomenat, aquell mateix any 1521, capità d’Alcúdia, en ple setge de la plaça per l’exèrcit agermanat.