Fill de Vidià de Puigverd. Heretà del seu pare els castells de Barberà, Pera i Prenafeta (Conca de Barberà), que li calgué defensar de les escomeses dels sarraïns, en particular el de Barberà, que edificà de nou i repoblà abans del 1147. Participà en la campanya d’Almeria (1147) amb deu cavallers propis i en la conquesta de Lleida (1149), on obtingué alguns castells. És famós el plet que sostingué amb Ramon Berenguer IV pel fet de no voler reconèixer-li el vassallatge pels esmentats castells que tenia del seu pare i abans eren del seu oncle matern Arnau Pere. Un tribunal arbitral reunit a Lleida i presidit per la majoria de magnats de l’època, entre els quals el comte Arnau Mir de Pallars i els bisbes de Barcelona i de Lleida, sentencià contra seu i li calgué reconèixer l’alt domini del comte. En el seu testament del 1167 llegà els béns de Barberà als templers i part al monestir de Poblet. El seu fill homònim Pere de Puigverd discutí als templers els drets sobre Barberà.