A les corts de 1454-58 es mostrà partidari de solucions favorables a la monarquia. Tanmateix, el 1461, essent un dels 27 membres del Consell del Principat, secundà l’abat de Poblet Miquel Delgado en les negociacions amb la reina, que acabaren amb la capitulació de Vilafranca del Penedès, i, l’any següent, en la política a seguir davant la revolta remença. Declarada la guerra contra Joan II, fou encarregat d’aixecar el sometent des de Camprodon i Olot a Besalú, Figueres i Castelló d’Empúries per a fer cara a la invasió francesa, que aconseguí, amb tot, d’arribar a Girona i alliberar la reina de la força. Nebot, potser, de l’exgovernador de Menorca Pere de Bell-lloc, per tal d’unir Menorca a la causa de la Generalitat de Catalunya capitanejà una galera, sota la direcció de Francesc de Pinós, i aconseguí la presa de Maó, on dugué a terme una sagnant repressió, i de posar setge a Ciutadella, però fou capturat per les forces mallorquines fidels a Joan II. Empresonat, amb d’altres, a la ciutat de Mallorca, fou finalment decapitat a la plaça de Cort.