Pere d’Hortafà i de Cruïlles

(Perpinyà, aprox. 1398 — ?, abans del 1475)

Cavaller rossellonès, fill de Berenguer d’Hortafà, baró d’Hortafà i de Sant Joan de Pladecorts, i d’Elisabet de Saportella, senyora de Tesà.

El 1424 obtingué d’Alfons el Magnànim la castellania d’Òpol. El 1425 participà en l’expedició de Nàpols. El 1462 fou un dels defensors de la Força de Girona contra l’exèrcit de la generalitat. El 1463, però, Joan II li denegà la governació dels comtats de Rosselló i Cerdanya, que per a ell havia demanat el seu gendre Pere de Rocabertí i d’Erill.