Fou canonge de Barcelona i capellà de la cort de Portugal. Fundà a Lisboa el col·legi d’orfes (1552) i, sembla, l’església de Montserrat. Ingressà a la Companyia de Jesús (1555) i fou rector del col·legi de Toledo (1559-64). Professà a Saragossa el 1566. El seu manuscrit sobre els miracles de Francesc de Borja —que ell acompanyà a les missions— fou la font per a la biografia d’aquest, escrita pel cardenal Cienfuegos. Testimonià a Barcelona en el procés de canonització d’Ignasi de Loiola (1595).