Hibridador especialitzat en el conreu de roses, n’assolí varietats de prestigi internacional com Margarita Riera (1923), Mme. Gregoire Staechelin (1927), Nevada (1927), Condesa de Sàstago (1932), Si (1956), considerada la rosa més petita del món, i com els rosers miniatura (Estrellita de Oro, 1940, Perla de Alcanada, 1944, Perla de Montserrat, 1945). Visqué i desenvolupà la seva tasca a Sant Feliu del Llobregat. Obtingué 26 medalles d’or i 17 certificats de mèrit en concursos com els de Bagatelle de París, Saverne, Roma, Baltimore i Ginebra, i la Rosa d’Honor, màxima distinció mundial. Col·laborà amb l’entitat Amics de les roses de Catalunya (1931), i mantingué contactes i escrivia als butlletins de Les Amis des Roses de Saverne, The American Rose Annual, i El Cultivador Moderno, de Barcelona.
Produí prop de 180 varietats de nous rosers, entre d’altres, les varietats Francesc Matheu (1940); Ramón Bach (1938), Maria Peral (1941), Joaquim Mir (1940), Duquesa de Peñaranda (1931), Federico Casas (1932), Golden Sàstago (1938), Isabel Llorach (1929), Catalònia (1931), Indica mínima Golden Moss (1932), Pedro Veyrat (1933), Angels Mateu (1934). Cal destacar el seu treball amb rosers com R. Moyesii, roses Pernetianes i Molsoses i R. Indica Mínima, introduint nous colors i aclimatant els rosers a la Mediterrània.