De la noble família dels Montboissier, fou educat pels monjos de Sauxillanges. Professà a Cluny (1109) i fou prior de Vézelay i de Domène (1120) i, finalment, vuitè abat de Cluny (1122), on es dedicà a la reorganització del monestir i de les cases dependents, aleshores en nombre de dues mil (cluniacenc). Al costat d’Innocenci II, s’oposà a l’antipapa Anaclet II, monjo de Cluny. En polèmica amb els musulmans, féu traduir l’Alcorà al llatí. El seu equilibri es manifesta en la polèmica amb el seu amic Bernat de Claravall entorn dels estudis i la vida monàstica; mostrà una exquisitat en les cartes a Heloïsa, per consolar-la de la mort de Pere Abelard, a qui havia donat asil. Molt estimat de reis i papes, aviat fou anomenat el Venerable i, malgrat que no fou mai canonitzat, alguns martirologis celebren la seva festa el 29 de desembre.