Estudià medicina i ciències humanes a Barcelona i Madrid, i obtingué el títol de metge el 1833. Emigrà a França, i més tard exercí al cos de sanitat militar en diverses ciutats. Dirigí el diari El Vapor (1835-36), i fou desterrat a les Canàries el 1837. Ocupà la càtedra de geografia i cronologia a l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona, des d’on difongué, per primer cop al país, les experiències fotogràfiques fetes a l’estranger. Fou catedràtic de literatura i història a la Universitat de Barcelona (1840-44) —en fou expulsat per raons polítiques— i catedràtic de psicologia, lògica i ètica (1848) a l’Instituto de San Isidro de Madrid. El 1854 guanyà la càtedra d’higiene de la facultat de medicina de Madrid, càrrec que abandonà per dedicar-se de nou a l’ensenyament de la psicologia i la lògica. Fou també professor de psicologia, lògica i ètica a l’Escuela Normal de Madrid, fins el 1852, i de gramàtica històrica comparada de les llengües romàniques a l’Escuela Diplomática. Fou membre de la Real Academia Española, l’Acadèmia de Bones Lletres i de l’Academia de Ciencias Morales y Políticas. Dirigí el Museo Arqueológico de Madrid (1867-68).
Introductor de l’higienisme a l’Estat espanyol i precursor dels estudis urbans de L. Figuerola i d’I. Cerdà, és autor d’uns Elementos de higiene pública (1847), on proposa la dispersió de l’habitatge i de la indústria, i d’Higiene industrial (1856), anàlisi de la situació sanitària de les àrees industrials de l’Estat espanyol. El amigo del forastero en Barcelona y sus cercanías (1831) és un estudi urbà de Barcelona.
Interessat per la filosofia, rebé primer el mestratge de Ramon M. d’Eixalà; més tard fou influït per l’obra de Marià Cubí i col·laborà en les publicacions frenològiques. Coautor, amb J. M. Rey Heredia, d’un Curso de psicología y lógica (1849).
Amb el seu nom o amb una gran diversitat de pseudònims i acrònims, publicà Una tertulia a la dernière (1828), Lo que es un curandero i Los calaveras parásitos, o El Heredero (1830), traduí del francès El premio de la integridad, o El colono virtuoso (1835), a més d’obres satíriques i morals i col·laboraboracions als diaris El Vapor, El Constitucional, El Popular, que dirigí i on destacà com a polemista polític, La Verdad, El Imparcial i El Catalán. Fou professor d’història i literatura de l’Institut de Barcelona i publicà els discursos De Literarum Statu atque Progressu (1841) i La literatura es la fiel espresión de la sociedad (1843), i Elementos de literatura (1842). Amb Abajo las murallas! demostrà la necessitat de l’eixample de Barcelona per raons higièniques i de progrés industrial. També publicà un Diccionario etimológico de la lengua castellana (1856) i altres estudis lexicogràfics i gramaticals i, al Diario de Barcelona, “Etimologías catalanas” (1861).
Participà en la Biblioteca de Autores Españoles, a l’Enciclopedia Moderna i a les revistes El Monitor de 1ª Enseñanza i Los Niños.