Fou, amb Rafael Monleón, un dels marinistes més autèntics, tot i que hi ha qui ha dit d’ell que era més manierista que marinista i que abusava dels blaus. Participà en diverses exposicions nacionals de Madrid i en altres de caràcter internacional (1892 i 1910). Condecorat amb la creu d’Isabel la Catòlica (1897), fou director de l’Escola de Sant Carles a la fi de la seva vida. Autor de Salvament d’un nàufrag, Xoc a alta mar, Platja de cabanyal i Sense rumb (Museu de Belles Arts, València).