Estudià a València i a Lleida, es doctorà en ambdós drets a Bolonya i s’establí a Roma. Familiar del cardenal Pietro Barbo (futur Pau II), fou auditor de la Rota, comissari pontifici a Magúncia i referendari. Des del 1464 fou bisbe (no residencial) de Tarassona. Acumulà el deganat de Tudela (1471) i les abadies de Veruela i de San Juan de Corias. Cardenal in pectore de Pau II (1468), el 1476 en fou creat per Sixt IV. Protector de l’orde dominicà, fou sebollit a Santa Maria sopra Minerva en un esplèndid sepulcre renaixentista obra de Mino da Fiesole.