Pere Gabarró i Garcia

(Igualada, Anoia, 1 de gener de 1899 — Barcelona, 4 de maig de 1980)

Pere Gabarró i Garcia

© FAMÍLIA GABARRO / GALERIA DE METGES CATALANS

Metge i excursionista.

Estudià a la Universitat de Barcelona, on es llicencià en farmàcia (1918) i medicina (1924) i fou professor adjunt d’anatomia i patologia quirúrgica (1929-33). El 1939 s’exilià a la Gran Bretanya i residí a Manchester, on treballà tres anys amb sir Harold Gillies. Dirigí, durant cinc anys, el servei de cirurgia plàstica del Baguley Emergency Hospital, del Christie Hospital i del Holt Radium Institute. Membre de diverses entitats, fou soci fundador de la British Association of Plastic Surgeons (1946). Actiu col·laborador en els Congressos de Metges de Llengua Catalana i de la Societat Catalana de Biologia; cal subratllar la seva intervenció en el I Congrés Internacional d’Història de la Medicina Catalana i de la Societat Catalana de Biologia. Tornà a Barcelona el 1947, on treballà a l’Hospital de Sant Pau i a la Clínica Corachan.

Fou un dels promotors dels Minyons de Muntanya, creats el 1927. Membre del Centre Excursionista de Catalunya i president de l’Agrupació Excursionista Júpiter (1928-31), col·laborà habitualment en el Butlletí del CEC i altres publicacions, com la revista Excursionisme. Al juliol del 1932 feu la primera ascensió en solitari a la Pica d’Estats per l’anomenada via Gabarró, per la qual cosa el cim oriental del massís (3.115 m) duu el nom de punta Gabarró. El 1959 fundà i presidí l’Associació Catalana d’Escoltisme. Impartí cursos sobre primers auxilis en relació amb la pràctica excursionista.

Col·laborà en revistes com el British Medical Journal Surgery, de Saint Louis. Entre els seus diversos treballs escrits, cal subratllar, entre d’altres: Com cal auxiliar un ferit (1930 i 1934), Les publicacions científiques en llengua catalana (1931), Una plàstia important de la cara (1933), La cirugía plástica en el tratamiento de los cánceres faciales i Estado actual de la cirugía plástica (1955). En l’àmbit de l’excursionisme publicà Pel país dels fiords (1930) i Visió gràfica dels Pirineus de Lleida (1973).

A Igualada hi ha un carrer en honor seu des del 1985, i els premis Ciutat d’Igualada inclouen el premi Pere Gabarró d’investigació sanitària. El Col·legi Oficial de Metges de Barcelona declarà el 2009 l’Any Pere Gabarró.