Començà el 1930, a l’estudi que tenia amb Grau i Sala. El 1932 féu dibuix al natural al Cercle Artístic. Es presentà als Salons de Montjuïc i de Primavera i, individualment, a Madrid (per primer cop el 1948) —on fou seleccionat per al Salón de los Once—, a Barcelona, a les Galeries Laietanes (1949, 1953 i 1957) i a la Sala Parés (1981, 1983, 1986), a Bilbao i a Santander, i en exposicions col·lectives del Carnegie Institute de Pittsburgh i de la Primera i la Tercera Bienal Hispanoamericana. Evolucionà des d’un estricte realisme cap a una representació simbolista que oscil·la entre la vaporositat i una cruesa feridora.