Establert a Barcelona l’any 1814, un any abans havia iniciat un negoci de construcció naval que amplià amb altres activitats comercials. Amb els anys, anà estenent els seus negocis a Madrid, Andalusia, les Balears, Navarra i, fora de l’Estat espanyol, a París, Londres i l’Havana, entre altres.
Fou un dels principals introductors del gas a Barcelona quan avalà Charles Lebon amb una fiança per a presentar-se al concurs per a l’enllumenat amb gas de Barcelona (1841), que guanyà i li permeté adjudicar-se la primera contracta. Dos anys després es constituí la Societat Catalana per a l’Enllumenat per Gas, popularment coneguda com a Gas Lebon, antecedent de l’actual Gas Natural. Entre els accionistes hi havia els seus fills Pere, Josep i Pau Gil i Serra, el primer dels quals fou nomenat membre de la junta directiva, a més d’exercir com a banquer. La primera fàbrica s’emplacà en uns terrenys propietat dels Gil, al barri de la Barceloneta, on actualment hi ha la seu de l’empresa.
La família esdevingué una de les més importants dins del món econòmic català, amb interessos en el negoci de la sal (de la qual Pere Gil obtingué el monopoli per al Principat, junt amb dos socis més l’any 1829), la Reial Companyia de Canalització de l’Ebre, la compra de finques en la desamortització i la creació d’una casa de banca a París.
Pere Gil dugué a terme també una important tasca de mecenatge iniciada des que a partir del 1837 fou diputat a Corts i, fruit de les estades a Madrid reuní una notable col·lecció de pintura (Velázquez, Tintoretto, Ribalta, escola madrilenya del segle XVII ). La família Gil destacà també en altres iniciatives d’implicació cívica com el retorn dels monjos al monestir de Poblet i la construcció de l’Hospital de Sant Pau.