Pere Giralt i Alemany

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1851 — l'Havana, 1924)

Periodista i escriptor.

Emigrà a Cuba el 1873. Començà a treballar amb el seu germà Albert, en uns tallers que tenia a la ciutat de Cárdenas, per bé que aviat es dedicà al periodisme amb unes col·laboracions al diari El Progreso. Guanyà per concurs una plaça de delineant d’obres públiques a l’Havana, on fixà la seva residència. A l’Havana fundà els periòdics L’Atlàntida (1881), en català, i col·laborà en el bilingüe L’Almogàver (1885). A partir de 1891 residí a la ciutat de Colón, on també fundà el diari El Imparcial (1891). El 1894 treballà a la redacció del diari El Comercio i, des del 1899, al Diario de la Marina, a l’Havana, on tingué diversos càrrecs. Traçà i publicà els plans de l’Havana (1891) i els de l’illa de Cuba el 1895. A més de la seva tasca periodística, també conreà el teatre, la poesia i la novel·la i publicà, a més, diversos estudis de crítica social, política i literària. Dins de la seva obra escrita cal subratllar les obres destacades següents: Claudio (1880); Berenguer de Montalt (1880); Sulamita (1881); Guadalupe (1884); Resumen cronológico de Cuba (1886); Soledad (1890); Historia contemporánea de Cuba 1801 a 1806 (1896); El porqué de la gravitación (1899); Principios de mecánica fundamental (1901); Bellezas del Quijote (1905); Destellos de arte i de crítica (1912); La vida del corazón (1919); La selva virgen (1923) i Cronología moderna universal... (1924).