Sacerdot escolapi, més tard abandonà l’orde i es féu soci d’una lògia maçònica. Féu estudis de llatí a la Universitat de Barcelona i ensenyà en un centre escolapi. L’any 1835, en acabar les guerres carlines, emigrà a Amèrica i 1836 s’establí a Montevideo, aconsellat pels escolapis Miquel Antoni Vilardebò i Josep Gestal, que li prometeren ajut governamental per fundar una escola. Així doncs fundà el Colegio Escolapio de los Santos Apóstoles Felipe y Santiago (1836), considerat el primer col·legi d’ensenyament elemental i mitjà de Montevideo, del qual fou director fins el 1857. Formà part de la corporació del Instituto de Instrucción Pública i hi fou professor de llatí. El 1849 s’incoporà com a catedràtic de llatí a la Universitat Gran de Montevideo. Dins de la seva tasca, cal esmentar també la fundació, el 1870, de la Societat de Ciències Naturals de l’Uruguai i el nomenament, el 1876, com a Inspector d’Escoles de Montevideo. Fundà, juntament amb Fèlix Artau, la primera Escola Normal del país. Respecte a la seva obra escrita, és autor d’un Tratado de oraciones latinas , d’un Tratado de moral i d’una Geografía física de la República Oriental del Uruguay , obra pionera en la matèria.