Fou col·laborador de La Revista i La Nova Revista, publicades a Barcelona, i amb el pseudònim Pere de Berguedà, de Ressorgiment, publicada a Buenos Aires, i de Veu Catalana, de Mèxic.
S’exilià a França com a pròfug militar, per no haver d'anar a la guerra d'Àfrica, i residí uns anys a París. El 1947, per qüestions de feina, residí a Buenos Aires, on participà en les activitats dels catalans emigrats i al Casal Català.
La seva poesia, influïda per Ventura Gassol, amb qui l'unia una forta amistat i compartia ideals catalanistes, s’emmarca en temes populars i segueix unes pautes estètiques que tenen el seu origen en determinats tòpics del modernisme i en certes referències guimeranianes, però passats pel sedàs formal de la influència del noucentisme.
Publicà Voluptat (1926) —prologat per Ventgura Gassol—, Elegies (1933), Evocacions (París 1943), amb litografies d’Edmond Desjobert, i Odes (París 1945), amb il·lustracions de Martí Bas. Deixà inèdit el llibre Origen (1962), Fra Garí (1963) i Eterna aurora de l’absència (1963).