Fill del rei Sanç III Ramires d’Aragó (Sanç V de Pamplona) i d’una filla del comte Ermengol III d’Urgell, probablement anomenada Elisabet. El seu pare el feu rei de Ribagorça i Sobrarb el 1085. Ajudà Alfons VI de Castella a Sagrejas (1086). Prengué Estada (1087). Cooperà amb ell a la presa de Montsó (1089), que quedà sota la seva jurisdicció. Tingué amistat amb el Cid, amb qui, juntament amb el seu pare, s’entrevistà a Gurrea el 1092. El 1093, malgrat haver tingut unes diferències amb aquest, l’ajudà en la campanya contra València. En morir el seu pare al setge d’Osca, el succeí com a rei d’Aragó i de Pamplona. Prengué la ciutat d’Osca (1096) després d’haver derrotat els sarraïns a Alcoraz. Per aquesta raó no pogué ajudar el Cid quan aquest s’enfrontà amb els almoràvits a Quart (1094), però s’entrevistà amb ell entre Montornès i Borriana. Posseïa un petit territori al voltant de Culla (Alt Maestrat), que poc després comprengué Castelló de la Plana i Mont-roig i més tard Orpesa, i degué perdre-ho després del 1103 sota l’empenta almoràvit. El 1086 es casà amb Agnès d’Aquitània, de qui tingué dos fills, Pere i Elisabet, que li premoriren. Havent enviduat, el 1097 es casà amb Berta, potser d’origen italià, que li sobrevisqué. Aquest mateix any acompanyà el Cid fins a Benicadell, i de retorn obtingueren la victòria de Bairén sobre els almoràvits, i auxilià Alfons VI de Castella a Toledo. Prengué Calassanç el 1098 i Barbastre el 1100 i hi traslladà la seu episcopal de Roda. Influït per la cultura àrab, signava els documents en aquesta llengua. Fou succeït pel seu germà consanguini Alfons I el Bataller. Fou enterrat a Sant Joan de la Penya.
Pere I. d’Aragó, miniatura del pergamí de la genealogia dels Reis d’Aragó (començaments del segle XV) (Monestir de Poblet)
© Fototeca.cat
Rei d’Aragó i Pamplona (1094-1104).