Pere Jacint Morlà

(València, ? — València, 1656)

Escriptor.

Vida i obra

Fill natural de Pere Agustí Morlà. Cavaller, beneficiat de l’església de Sant Martí de València. La seva producció poètica —majoritàriament en català, amb algunes composicions en castellà— es pot distribuir en tres grans grups: col·loquis, poesia satiricofestiva i poesia de circumstàncies. Generalment responen a certàmens poètics i convocatòries literàries per a efemèrides religioses; algunes foren impreses, però la major part romangué manuscrita.

La tasca poètica de Morlà es caracteritza per la traça versificatòria i l’agilitat lingüística —d’un enginy verbal notable—, així com pel seu anticultisme militant, i, sovint, pel seu desvergonyiment. Són especialment remarcables el Somni de l’infern i el Col·loqui en una justa poètica que hi hagué en la Mercè. Els col·loquis tenen un interès afegit perquè descriuen el món dels certàmens i les justes poètiques parroquials i conventuals de la València barroca.

Publicà un Entremés del doctor Rapado (València 1636), en castellà, una Exhortació a la fidelitat de la nació valenciana al lloctinent de València R. Ponce de León (València 1644), en vers, i diversos poemes en preliminars d’obres impreses. El 1649 participà amb una Sátira en defensa de las comedias, en vers i inèdita aleshores, en la polèmica sobre la licitud del teatre.

Presoner a la torre de Serrans per crítiques al virrei, escriví una llarga descripció rimada en castellà sobre la seva captivitat.

Bibliografia

  • Ferrando Francés, A. (ed.) (1995): Morlà, P. J.: Poesies i col·loquis. València, Institució Alfons el Magnànim.
  • Mouyen, J. (1994): “Un témoignage valencien de la controverse éthique sur la licité du théâtre: la Sátira en defensa de las comedias de Mosén Pedro Jacinto Morlá”. Bulletin Hispanique, 96/2, p. 301-334.