Dominicà, mestre en teologia del convent de Girona (1601), a Valladolid (1605) i a la Universitat de Tarragona (1607). Fundador del convent de Sant Ramon de Penyafort (1603), a Santa Margarida del Penedès, tingué una activitat destacada en la fundació de la confraria del Roser arreu de Catalunya.
Escriví Commentaria in Aristotelis Dialecticam et in Universam Aristotelis i Quaestiones philosophicae aristotelico-thomisticae.
A la Biblioteca de la Universitat de Barcelona es conserva un bon nombre de manuscrits seus (ms. 622-632 i 634-638): diverses miscel·lànies i comentaris sobre filosofia, metafísica i teologia, en llatí, i, sobretot, volums de sermons (i esborranys i notes per a prèdiques), en català, castellà i llatí.