Pere Joan Nunyes

(València, 1522 — València, 1602)

Humanista i hel·lenista.

Vida i obra

Estudià arts a València i a París, on fou deixeble i seguidor de les doctrines antiaristotèliques de Pierre de la Ramée. Convertit, tanmateix, al peripatetisme, de retorn a València, on fou catedràtic de filosofia, publicà alguns tractats aristotèlics (1554) i es convertí en propagador del text pur d’Aristòtil.

Ensenyà grec i retòrica a les universitats de València, Saragossa—on tingué com a deixeble Pere Joan Galès— i Barcelona. En aquesta ciutat hi estigué durant vint-i-sis anys, en els dies de la seva màxima esplendor humanista, forçat a abandonar València per pressió de Joan de Salaia.

Les seves explicacions foren editades diverses vegades, corregides i ampliades; entre els molts llibres que publicà, destaquen les Institutiones Rhetoricae (Barcelona 1578, 1585, 1593) i la Grammatica linguae graecae (Barcelona 1575, 1589). Part de la seva obra, però, encara és inèdita. S’han conservat diversos textos curts seus en català, copiats pels seus deixebles i exhumats fa pocs anys: unes Anotacions per entendre alguna cosa de l’‘Arte poetica’ d’Aristòtil (~ 1574), on s’intercalen el català, el castellà, el llatí i el grec, i que constitueixen el primer comentari hispànic d’aquest text, els Avisos per a estudiar les arts en particular, i unes notes amb el títol Per a fer censura d’una epístola s’han de considerar tres coses.

Estigué molt lligat a l’arquebisbe Antoni Agustí, i amb heterodoxos, com Jeroni Conques i Pere Joan Galès. Reuní una biblioteca d’autors grecs i es relacionà amb un bon nombre d’erudits del seu temps. Fou traductor al castellà i anotador de clàssics (Censorino, Ciceró). Quant a l’estil, fou un decidit ciceronià.

És considerat el representant als Països Catalans de l’humanisme de Lluís Vives, en una època en què els sectors contrareformistes es mostraven cada cop més reticents envers la crítica filològica.

Bibliografia

  • Alcina Rovira, J.F. (1991): “El comentario a la Poética de Aristóteles de Pedro Juan Núñez”. Excerpta Philologica, I, 1, p. 19-34.
  • López Rueda, J. (1973): Helenistas españoles del siglo XVI. Madrid, CSIC.
  • Mestre Sanchis, A. (1988): “Otro manuscrito valenciano desconocido del humanista Pere Joan Núñez”, dins Diversos autors: Homenatge al doctor Sebastià Garcia Martínez. València, Generalitat Valenciana / Universitat de València, I, p. 387-391.