Vida i obra
És autor de l’extens dietari Coses evengudes en la ciutat i regne de València (ed. moderna: Madrid 1934), basat en 3.394 notes manuscrites, que abraça el període comprès entre l’any 1589 i el 1628 i que conté notícies de l’actualitat diària valenciana (els ajusticiaments, les noces de Felip III, l’actuació dels virreis, l’expulsió dels moriscos, entre altres temes).
Tot i ser autor d’una única obra, mereix un lloc tant en la història de la literatura com en la historiografia catalana. Les seves divagacions, idees i anàlisis serveixen per a avaluar la producció literària valenciana en llengua vernacla del segle XVII, i alhora són un testimoni excepcional d’un país que es precipitava cap a una fonda decrepitud social i política. Està escrit des de la perspectiva d’un clergue, amb un pes important de l’opinió personal i el sentit crític, combinat amb el reflex dels estats d’opinió del poble.
Aquest dietari conté algunes dades biogràfiques de Porcar, nascut en el si d’una família modesta amb molts fills, s’introduí en la carrera eclesiàstica. El seu dietari no revela cap efusió mística, cap indici de viure i sentir el cristianisme d’una manera intensa. De fet, es mostra com un capellà més aviat gris, de formació precària i ingenu, és a dir, obert als signes i a les manifestacions de l’espiritualitat popular, que a voltes depassa la dèbil frontera de l’ortodòxia, en tot el que fa al culte als sants, als miracles i fins i tot a la demonologia. Des del 1598 figura com a prevere beneficiat de l’església de Sant Martí de València. Cap al 1627 la seva salut es deteriorà bruscament. Segons anotacions posteriors, recaigué diverses vegades, de manera que escriure li suposà un esforç supletori per a les migrades forces que li quedaven. La darrera data del dietari és el 30 de desembre de 1628, just un any després que li sobrevingué la malaltia.
L’obra, que és escrita en un llenguatge viu i amb girs col·loquial, té un valor literari escàs, però és, per contra, un fantàstic espill que reflecteix la imatge de la València barroca. L’autor dona veu a un estat d’ànim, a les opinions i al malestar dels subalterns d’una ciutat convulsa. Les seves observacions supleixen les deficiències, o millor, les limitacions dels materials documentals de l’arxiu, condicionats pels filtres administratius, fiscals o judicials.
Porcar ofereix en la seva obra la mirada dels altres, els qui romanen en l’ombra, els qui només apareixen amb veu i nom propi als arxius de la justícia, quan se’ls instrueix un procés. El seu dietari és un fidel testimoni d’una conjuntura regressiva. El clam del capellà no deixa cap dubte sobre el pessimisme en què viu la consciència valenciana: «Déu, que és molt pacient, misericordiós i justicier, l’amostre contra els traïdors i infames a Déu, a sa pàtria i als Furs de la terra, que contra els pobres han fet per fer-se mercets ells, i confia’s que Nostre Senyor vengarà sa causa puix és contra la gent pobra.»
El dietari es feu ressò de les condicions de deteriorament del teixit social. Tot el Regne de València vivia sumit en una violència que arribà al paroxisme. A través del dietari, doncs, emergeixen veus dissidents: les que protesten contra l’uniformisme d’Olivares, les que no accepten la corrupció municipal, les que no tenen prou per a menjar. Però res no passa de l’exabrupte verbal. El dietari de Porcar és la crònica d’una genuflexió.
Bibliografia
- Castañeda Alcover, V. (ed.) (1934): Porcar, P.J,: Coses evengudes en la ciutat i regne de València. 2 vol. Madrid, Cuerpo Facultativo de Archiveros, Bibliotecarios y Arqueólogos.
- Escartí, V.J. (1998): Memòria privada. Literatura memorialística valenciana del segle XV al XVIII. València, Eliseu Climent.
- Fuster, J. (1968): “La València del segle XVII a través d’un dietari eclesiàstic”, Obra completes, I. Barcelona, Edicions 62, p. 431-508.
- Garcia Garcia, F. (ed.) (1983): Porcar, P.J.: Dietari, 1589-1628 (antologia). València, Institució Alfons el Magnànim.