Cursà els primers estudis al seminari de la Seu d’Urgell, on entrà en contacte amb la filosofia, però l’ambient de contrareforma el portà a abandonar el seminari. Posteriorment es traslladà a Tolosa de Llenguadoc, on es llicencià en filosofia. Després cursà estudis de teologia a l’Institut Catòlic de Tolosa.
El 1963, s’establí a Barcelona i impartí història de la filosofia antiga a la Universitat Autònoma de Barcelona. Entre el 1968 i el 2004, hi exercí de professor d’història de la filosofia moderna i de filosofia de la religió. Paral·lelament, a inicis de la dècada de 1980, impulsà la col·lecció Textos filosòfics, juntament amb Josep Calsamiglia i Josep Ramoneda. Després de la mort de Calsamiglia i la marxa de Ramoneda, assumí la direcció de la col·lecció, que publicà 97 títols.
Destaca per les seves traduccions al català de clàssics de la filosofia moderna, com Discurs del mètode de Descartes (1996), Crítica de la raó pràctica de Kant (2003) i Pensaments i opuscles de Pascal (2021). A més, publicà diversos assaigs, entre els quals De Sibiuda a Pascal, passant per Montaigne i per Descartes (2014) i Filosofia de la religió. Sis assaigs i una nota (2017).
Fou membre del Col·legi de Filosofia, és membre de la secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC i presideix l’Associació Catalana de Filosofia Moderna, filial de la Societat Catalana de Filosofia. El 2025 rebé el 57è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes pel seu compromís cívic, l’exemplaritat ètica i la contribució al pensament col·lectiu. La seva tasca acadèmica i editorial ha ajudat a normalitzar la filosofia en català i ha deixat una petjada duradora en el camp del pensament.